divendres, 23 d’octubre del 2020

Vacunes

  Aquests dies sento regularment les declaracions del ministre de sanitat afirmant que a finals d'anys tindrem una vacuna disponible o que per l'estiu que ve ja s'hauran vacunat 15 milions de compatriotes contra la COVID-19. Tot seguit matisa, discretament...si es donen les condicions adequades de seguretat i eficàcia. Vaja, com si jo afirmés que demà mateix m'enlairaré com un nou Ícar cel enllà des del balcó de casa, i amb la boca petita afegís, en el cas que aquesta nit em creixin ales a les espatlles. No dubto que alguna cosa sortirà en un temps rècord, però una vacuna no és una "bala màgica" que quan es tingués només cal disparar i fulminar el monstre que ens amenaça. Cal, a més dels efectes secundaris que només es poden observar quan s'ha distribuït en milers o centenars de milers de persones, determinar a qui està més indicada, com actuarà en gent gran, de què protegirà exactament (d'infecció? de malaltia lleu? de mortalitat?) en quines dosis cal administrar-la, si caldrà donar regularment dosis de reforç , si el SARS-CoV-2 generarà variants que s'escapin a la vacuna en concret, etc. etc i etc. Es necessita temps, recerca, anys potser. Però al carrer ja es comenta l'arribada de la vacuna amb la mateixa precisió que haurien d'arribar els Reis d'Orient. Sospito que el ministre ja ha aconseguit el seu objectiu.

  Perquè sap com tot polític que és molt humà, en una situació de penúria (sigui guerra, calamitat o fins en la grisa quotidianitat sense necessitat de cap pandèmia),  creure que sempre hi ha un horitzó millor, una muntanya blanca plena de promeses com descrivia el Joan Vinyoli, una porta que com per art de màgia faci sortir del túnel com qui es desperta d'un malson. Les cues que es formen per comprar loteria de Nadal  responen al mateix mecanisme. Comprar la possibilitat d'una sort que m'alliberi de les serivituds d'una vida insatisfactòria i/o insatisfeta (només heu de contemplar les mirades de la gent que fa cua davant  les administracions de loteria més concorregudes avançat el desembre). Tan moderns i científics i continuem creient en el deus ex machina amb que els primers dramaturgs grecs solucionaven les seves obres. El ministre, doncs, només dibuixa aquest horitzó com una lluminosa pastanaga, tot i saber que, en gran mesura, ens enganya, perquè també sap que davant la manca d'horitzó precís, preferim alegrement enganyar-nos. Per això en èpoques de necessitat i penes la superxeria i la credulitat tenen el terreny abonat. I no tinc clar si respon al terror de la desesperança o la recerca individualista de solucions fàcils a qualsevol problema. 

No vull llençar cap gerro d'agua freda a ningú, estic d'acord que ens hem de projectar d'alguna forma que doti al futur de sentit, però si aquesta projecció es basa només en la immediatesa d'allunyar l'espectre de la malaltia, continuar condemnant-nos a un sistema residencial on molts de nosaltres acabarem aparcats com despulles vivents, viure en un sistema econòmic que només sap mantenir-se a costa d'una roda de consum que no podem estroncar i el fa tant vulnerable al que ens està passant, adular una casta d'esportistes milionaris que aplaudim en estadis buits, es planyen de les incòmodes mesures de bioseguretat mentre guanyen el seu quinzè grand slam o que els abaixin el sou o ignorar la crisi ecològica subjacent a l'epidèmia, continuar desatenent un sistema sanitari i d'atenció social que ara es fa tant necessari, o quan es planteja el tancament de les escoles amb raonaments numèrics i models epidemiològics impecables que perden l'objectiu de tot plegat i és dotar d'un futur digne i decent als infants i no pas salvar un present que hem fet miserable...millor que ho deixem estar tot plegat.  Diria que es vol retorçar la dita gatopardiana fins el punt que res canvii perquè tot continuï igual tot pronunciant, com un sortilegi, la paraula màgica. Vacuna. No haurem entès res del que està passant, perquè no hem sabut mirar-nos en el grotesc mirall de la nostra societat  en que s'ha converitat aquesta pandèmia. O no ens hi hem atrevit. 




Post-data: I amb això no adobo l'esperit dels anti-vacunes. Les vacunes han estat junt amb l'accés a aigua potable les mesures de Salut Pública més efectives que han existit mai. Donaria per una disgressió tècnica que ara no faré per parlar d'aquest tema, i com la paraula vacuna, també s'està, al meu entendre, pervertint.