dilluns, 19 de novembre del 2012

La darrera actuació de Manolo Escobar


 No he estat mai un seguidor de Manolo Escobar. Potser perquè com un acte reflex no m'hi he interessat mai, com no m'he interessat mai pel Raphael, sense que això vulgui dir que faig cap comparació que només podria pouar en la ignorància.
 El fet és que és una de les figures que poblen de forma inconscient el meu imaginari des de sempre sense que hi hagi parat mai atenció. El seu tupé clenxinat, patilles i somriure postís.  Les seves cançons que han format part del patrimoni col·lectiu (qui no ha taral·lejat mai allò de ...mi carro me lo robaron....). I tot i així, ara reconec que m'és un desconegut. Tot això m'ha vingut al cap perquè ahir per la nit quan tornava cap a casa, al costat de l'Auditori, em vaig topar amb un regiment de dones entrades en anys, diguem entre 60 i més de 70 anys. Alguna en cadira de rodes, que francament sobrepassava de llarg els 80. No poques vestides com si vinguessin d'una gala folklòrica. Vaig aturar un grup que sortia de l'ascensor del metro.
         -¿De qué concierto vienen?
    Una dona, amb les parpelles pintades de blau, vestit de setí verd i que agitava un ventall em respon vivaç..
         -Del concierto de despedida de Barcelona, de Manolo Escobar, hijito.
         -¿Manolo Escobar se retira, que está enfermo?-responc, ingenu.
         -Que no, hombre, su enfermedad es la vejez, ochenta y un añitos, si ha cantado sentado y tenía que salir del escenario con bastón.
      Aquí m'he sentit enganxat, i alhora me n'he adonat de la trascendència del moment. Per aquestes dones, ni un sol home he vist, era el punt i final del mite de la cançó dels seus dies, de qui havia posat fil musical des de la seva joventut fins ara a la seva vida. I aquestes dones, sospito que eren majoritàriament filles sofertes de la post-guerra, mestresses de casa que no en sabem la història, probablement moltes d'origen immigrant.
       -Bueno, y que tal el concierto, pues-insisteixo.
       -No llegaba el chorro de antes, pero quien tuvo, retuvo-em respon amb gràcia, mentre les seves companyes ens escolten divertides.
        Ens hem despedit, no sé si s'han cregut que abans d'això, jo hagués tingut un interès real en el Manolo Escobar. Després m'he creuat amb la dona en cadira de rodes, arrupida amb una parpella quecaiguda que li entelava l'ull dret. Per ella potser era com anar a un enterrament.
        Potser és un prejudici, vers totes aquestes dones en la seva vida no han tingut cap altra veu amb les que parlar o expressar-se com no fos la del Manolo Escobar. I ara la veu s'apagava i es quedaven una mica més soles, i una mica més incompreses enterrades sota clixés injustos.






El Verdum et demana ajuda



El Verdum, Carduelis chloris, és un ocell rabassut, amb unes pinzellades de verd oliva i groc daurat que n'expliquen el nom. És un habitatn comú de jardins i conreus. Si voleu contribuir al seu estudi i conservació d'altres ocells, podeu fer-ho col·laborant en la campanya d'horts socials i ocells a http://goteo.org/project/horts-socials-i-aus?lang=ca, amb la que volem estudiar com influeix en el verdum  i d'altres ocells la posada en marxa de terres agrícoles abandonades i com gestionar-les millor per afavorir la biodiversitat, alhora que fem una acció de reinserció laboral.



I a més, podeu fer difusió per twitter amb el següent tweet: 

El verdum et demana ajuda a http://goteo.org/project/horts-socials-i-aus?lang=ca





dilluns, 5 de novembre del 2012

Projecte ocells als horts


Benvolguts, us presento una campanya de crowfunding (micro-finançament de projectes mitjançant les aportacions de particulars), que té molt d'interès per la seva naturalesa.

En el marc d’aquest temps de crisi generalitzada, la cooperativa Tarpuna (www.tarpunacoop.org) ha començat a impulsar una iniciativa d’Horts Socials a diferents espais del territori català. És a dir, transforma espais en desús en finques agrícoles, en el marc de l’agricultura ecològica, per a donar oportunitats de formació, aprenentatge o lloc de treball a persones amb risc d’exclusió social o col·lectius amb necessitats d’inserció laboral.

Conjuntament amb l’Institut Català d’Ornitologia es vol estudiar quin impacte té sobre l’avifauna aquest canvi d’ús del sòl i com es succeeixen les poblacions i comunitats d’ocells en aquest procés de recuperació d’un espai agrícola. Aquest estudi suposa una experiència única al nostre país per comprendre com aquesta activitat pot afectar, positivament o negativament, la biodiversitat d’aquests espais a nivell local, sent molt interessant davant la situació de davallada de les espècies relacionades amb els espais oberts (camps i pastures) a nivell de tot Europa.

El finançament d’aquest projecte es farà mitjançant un portal web de microfinançament col·lectiu (crowdfunding). A partir del web  http://goteo.org/project/horts-socials-i-aus?lang=ca es podrà consultar tota la informació sobre el projecte, així com també emetre un donatiu que ajudi a finançar el projecte. Cada participació econòmica serà recompensada amb un retorn per part del projecte, que en aquest cas pot anar des d’una visita a l’Hort Social per descobrir els valors ornitològics de la zona i el projecte mateix de l'hort social, un exemplar del recentment publicat Atles dels ocells de Catalunya a l’Hivern 2006-2009, passant per reconeixements personals o col·lectius podent tenir el teu nom o el logotip de la teva empresa a la publicació que es faci dels resultats del projecte i tota la seva difusió.

Aquest projecte d'estudi és original no només per l'interès científic, sinó per la seva transversalitat, ja que combina la protecció de la biodiversitat, la sostenibilitat i l'acció social. A més, serà generadora de coneixement que permetrà la transferència i aplicabilitat dels resultats en d'altres experiències de recuperació d'espais agrícoles axió com permetre adequar les intervencions amb la protecció i promoció de la biodiversitat.

 Si esteu interessats en aquesta iniciativa, us animo a aportar el vostre ajut en l'adreça esmentada, des de 5 euros fins el que vulgueu. És un bon exemple de mobilització de la societat civil, en  un temps en que els estaments públics han fracassat estrepitosament. Només per això, val la pena recolzar-ho.