dijous, 30 de setembre del 2021

Volcans

 Fa molt de temps, en una de les primeres entrades en aquest blog que quasi ningú llegeix, vaig parlar sobre els volcans que havia visitat durant els meus viatges. Ara el tema vulcanològic està en boca de tothom a rel de l'erupció del volcà de l'illa de La Palma. Hem passat de parlar la pandèmia al terrabastall geològic que els actuals mitjans de comunicació fan abastable a tothom amb immediatesa. Tot un espectacle, com també  ho va ser el volcà d'Islàndia que fa poques setmanes també brollava lava generosament i es va convertir en lloc de pelegrinatge turístic.Una ministra del nostre país va deixar caure alegrement que també podria ser el cas del volcà aquest de les Canàries, amb aquesta inconscient tendència que tenim de convertir-ho tot en espectacle, notícia espúria i museu asèptic. Però amb els dies, el volcà de la Palma ha anat derivant des d'un divertit espectacle fins una icona inquietant que ha arrassat cases i hisendes sense miraments ni cap consideració a aquests paisatges on la bona gent vivia arrelada. Qui s'hagi aproximat, com ho he fet jo, a un volcà en activitat entendrà del que parlo. Palpar les forces primigènies de la terra com actuen i la seva indiferència per la nostra presència provoca una certa angoixa existencial. La contemplació d'aquestes forces telúriques també alimenten el mite de la creació i destrucció. Que no es pot generar res si abans no s'ha destruït ni que sigui en forma de cataclisme. Les mateixes illes Canàries, amb tot el seu esplendor, han nascut d'aquesta força caòtica. És tota una paradoxa que el mite del déu Cronos, el déu del temps i el més ancestral de tots els proto-habitants de l'Olimp, explica. També és aplicable a la nostra història. Vaig llegir en algun lloc que l'Apocalipsi, malgrat l'acepció catastròfica que té aquesta paraula, seria precisament la manca de moviment, de novetat, de creació contínua que implica també lluita, destrucció, confrontació. L'eternitat, segons com es pensi, pot semblar un malson. Potser per això sempre hi haurà homes disposats a agafar un fussell per alguna causa que serà només l'excusa per no caure en el sense sentit apocalíptic, on tot fos definitivament un espectacle espuri, una notícia sense narració ni sentit.