Follow by Email

divendres, 11 d’abril de 2014

L'origen de les llengües


 En un temps de desencontres i prejudicis, és interessant fer una mirada al passat i a la història de la nostra cultura per abaixar-nos els fums i posar les coses a lloc. És el que he fet quan he llegit un breu assaig sobre la història de les llengües hispàniques. Aquest és un tema espinós, carregat d'estupidesa política avui dia, però que em sembla d'una bellesa extraordinària. També demostra un fet molt important. Les llengües no existeixen per si mateixes, no són ents autònoms. Qui existeix són les persones que les parlen. És ben curiós pensar que el que jo parlo i escric ara és una herència viva que només jo i els meus coetanis poden mantenir. Una herència que té les restes d'una llarguíssima història que es confón amb l'origen mateix de l'home, perquè el que al cap i a la fi ens fa humans, i per tant germans, és l'ús del parlar simbòlic, de la llengua. Per això mateix trobo tant preciós qualsevol parla i qualsevol dialecte. Cadascun ens porta com una música la història de tots plegats.
Al que anava, m'ha agradat aquest assaig perquè dona a entendre que les llengües se n'en refoten de les fronteres, i fins i tot les utilitzen com a crissols de noves variants. Els llocs de contacte són especialment fructífers per crear llengües i dialectes. Els substrats ibèrics, es parlaven vàries llengües, i els adstrats gòtics deixen l'emprempta i a voltes defineixen el naixement d'una nova llengua a partir de la base llatina.  Ara sé, potser ja ho havia sabut abans, que el català occidental neix de l'expansió mitjeval del català a les valls del Pallars i la Ribagorça on encara pervivia el basc, i li va donar l'accent característic a més d'alguns topònims i vocables. Que l'aragonès no es va poder estendre i consolidar perquè la vall de l'Ebre es va poblar de navarresos i castellans i no va conseguir sobreviure al segle XV quan el castellà es va fer preeminent. I també és interessant la influència del celta en la gestació del gallec i posteriorment el portuguès. Quan penso en el brasiler, fa de mal creure que els celtes estiguin al darrera de tot això. I esmenta les llengües hispàniques que s'estaven gestant i van ser escombrades per la invasió àrab del segle VIII. No va ser de cop, es poden veure encara vestigis d'aquells primers bagits. Què es parlaria en l'actual Andalusia, que ni tan sols tindria aquest nom, si haguessin aconseguit desenvolupar-se? Una veu que s'ha apagat, però per contra dona lloc a altres veus. La destrucció i construcció. Avui dia tot això ha pres una deriva incerta. Estic parlant d'una època en que no hi havia mitjans de comunicaició massiva, és obvi. La gent vivia i moria sense tenir massa notícies del que passava uns centeners de quilòmetres enllà, la cultura i les llengües arrelaven i florien en un tempo que avui ens semblaria insuportable. En fi, que quan llegeixo un críptic whatsupp, no sé si podem parlar d'una evolució positiva o una perversió final, la darrera estació, de tot aquest procés. Que tot això se li posin tints partidistes i polítics m'entristeix, i també si algú proclama no sé quina preeminència sens apreciar el tresor que amaga cada parla. Aleshores, prefereixo callar. 

2 comentaris:

  1. D'aquí quatre dies la meitat del planeta parlarà xino i l'altre meitat anglès i ja està, fora problemes, i fora diversitat...

    ResponSuprimeix