Follow by Email

dissabte, 13 d’abril de 2013

La immersió lingüística

 Volia compartir les meves reflexions sobre la immersió lingüística en català, ara que s'ha obert la caixa dels trons. El fet que aquest blog s'escrigui en català pot fer pensar que l'opinió sigui esbiaxada. Potser sí, què hi farem. En aquesta vida tot està esbiaixat, si es mira bé.
 L'objectiu de la immersió lingüística és evitar que el català sigui un factor de divisió social, com ocorre per exemple al país basc. És a dir, que hi haguessin sectors de població netament castellanoparlants i d'altres catalanoparlants, i que les competències lingüístiques fossin totalment desequilibrades en ambdues llengues, i que a més això fos un marcador social i per tant la llengua arribés a ser un factor de divisió, no de cohesió.  Aquesta funció està essent especialment important per a integrar la nova immigració que prové de fora d'Espanya, i per tant està jugant un paper d'equilibri social importantíssim. El segon, evidentment, és garantir la salut de la llengua catalana, que pervigui com una llengua viva. Aquests dos objectius, al marge d'ideologies, es fonamenten en la realitat sociolingüística de Catalunya, en la que per diverses raons el castellà és preeminent. Tothom sap que tots els catalanoparlants dominen el castellà, i que això no és ni de lluny cert a la inversa. En altres paraules, tota la població a Catalunya domina el castellà amb correcció, el revés no ha estat mai cert per diverses raons. I que perviu la tendència a canviar al castellà sempre que un intorlocutor s'expressi en aquesta llengua. Se'n diu diglòssia això, i justifica la discriminació positiva vers el català. En altres paraules, si a la resta d'Espanya deixessin de parlar castellà, no tindrien altra alternativa que quedar-se muts. Aquí no, aquí passaríem al castellà i el català per tant desapareixeria. Els límits d'aquesta política són dos, primer que no vagi en detriment de la competència lingüística en castellà. A Catalunya amb excepcions, estem ben contents de poder ser bilingües. Forma part del nostre patrimoni i no hi volem renunciar. El segon, és que no es violin les llibertats individuals.
 Pel que fa al primer punt, ha quedat demostrat després de 30 anys d'immersió que no hi ha hagut cap perjudici pel castellà. Els alumnes acaben l'ensenyament obligatori amb una competència del castellà fins i tot superior a la resta de l'Estat. El segon punt sembla més delicat. Si es considera la violació del dret bàsic d'escollir la pròpia educació, el dret a la llibertat d'ensenyament, imposar el català com a llengua vehicular, entrem en un debat enverinat. Primer, perquè si jutgem que garantir l'aprenentatge d'una llengua als alumnes, viola la seva llibertat, és un raonament inquietant. Tot, absolutament tot, pot ser una arbitrarietat inacceptable. També ensenyar les matemàtiques. Es podria canviar el raonament, i dir que si no fos per la immersió lingüística no es garantiria el dret a aprendre el català. Tot i així, aquest raonament també és reduccionista. La llengua no només s'aprèn a l'escola, es rep i s'aprèn a casa, en l'àmbit social, els mitjans de comunicació. I aquí no hi ha discriminacions positives i també explica que malgrat la immersió lingüística els nens al nostre país neixen amb un domini equivalent del català i el castellà.
 A Catalunya no hi ha un conflicte lingüístic, no es discrimina a ningú per la llengua, és una fabulació que no sé qui es pot haver inventat. Tothom pot anar arreu i expressar-se en català i castellà i ningú li retreu. I si algú ho fa, en qualsevol de les llengües, és un orat com n'hi ha a tot arreu sense rellevància social. Que només 17 famílies hagin demanat una atenció personalitzada per ser ateses en castellà en l'ensenyament obligatori ho diu tot. I és una tonteria suprema creure que no n'hi ha més perquè s'ha establert una repressió social o política. Això només ho pot afirmar algú amb desconeixement de Catalunya, i amb mala fe.

Penso que com sol passar, hi ha posicions prèvies, prejudicis, que converteixen en pedra toc allò que no ho hauria de ser i volen convertir la llengua en un element ideològic, cosa que considero una perversió. I penso que aquest tema hauria de produir un natural consens, i ser d'aquells que uneixen al marge d'ideologies. Crec sincerament que es pot arribar a tenir una estima sincera i superar discussions absurdes,  i considerar una sort immensa poder tenir aquesta finestra al món com és la llengua i la cultura catalanes.


Cap comentari:

Publica un comentari