Follow by Email

dilluns, 11 de novembre de 2013

Una estranya tardor

 
 Estem malacostumats a viure a ritme de rècord. Si paro compte quants rècords o xifres memorables he sentit esmentar aquests darrers anys, només puc explicar-m'ho per dues raons: o bé vivim una época extraordinària de canvis i superacions constants, o tenim un problema de mesura, en el sentit que ens hi primmirem més en tot plegat i busquem xifres a tot arreu. Un exemple evident d'aquest darrer cas són els rècords futbolístics i en l'esport en general. S'atomitzen fins l'infinit, de manera que sempre hi haurà un rècord a batre. Des del màxim golejador a seques, a les subdivisions segons edat, competicions, partits jugats, de cap, a un equip en concret, o com sigui. Totes obeeixen a una reducció a l'absurd que cerca la noticia per ella mateixa, sense el contingut que pugui tenir i estirar-la com un xiclet. Una altra cosa és quan ho apliquem al clima. I certament, no cal ser un agent dels rècord Guinnes per adonar-nos que hi ha coses que no acaben de quadrar. Fa quatre dies passejava per Barcelona en màniga curta i tenia una estranya sensació, un aire de mes d'Abril o Maig: dies curts encara i una fresca que pica al matí i el capvespre i es fa agradable i fins un punt calorós el migdia. Temperatures rècord, segons diuen, en molts observatoris. Però els arbres delataven la tardor, fulles marcides, branques cansades. M'ha semblat fins i tot malaltís, una tardor moribunda. La cadència de les estacions es perd com més al sud ens desplacem, i si això continua igual tardor i primavera serán només vestigis lingüístics sense contingut. Al marge d'aquesta reflexió i d'aquests fenòmens inocus, com a mínim immediatament, en d'altres latituds es desfermen les forces de la natura amb una violència que no podem concebir. A les filipines també han tingut un rècord històric, un tifó (o huracà o cicló que és el mateix), ha tocat terra amb la máxima potència mai registrada, que probablement tingui a veure amb que mengem panellets a la platja. Deu-mil morts i un país devastat. Si tots aquests rècords són símptomes d'un augment de les temperaturas, del canvi climàtic, més valdria prendre-ho seriosament i deixar-nos de rècords i anècdotes. La tragèdia fa de mal estimar. La terra és un petit planeta amb una atmosfera ben tènue si mirem l'escala del sistema solar. Una bombolla que només espera que una agulla cósmica la rebenti, i es refaci sense nosaltres dins. Caldrà vetllar perquè el mot tardor no perdi el seu sentit.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari