Follow by Email

dissabte, 29 de novembre de 2014

La llevantada


 El cap de setmana passat els meteoròlegs ja varen anunciar, amb evident galit, que els models apuntaven a una llevantada aquests dies. El dimecres els pronòstics es confirmaven. Un temporal de llevant de llibre, deien. Dijous havia de començar a escombrar de pluges el litoral. Divendres, havia d'arribar el diluvi. I el cap de setmana, tots anegats. Però dijous i divendres va fer un dia més que agradable. Algun ruixat puntual, gens meritori. Però em sembla que mai havient sortit a passejar tants paraigües inútilment. El meu, ahir a la nit, va arribar a casa totalment sec.
 Aquest episodi, sense ser una crítica als meteoròlegs que es mouen sempre en un cert marge d'incertesa, em fa pensar en la influència dels mitjans de comunicació. Es pot fer córrer qualsevol brama i condicionar el comportament i la percepció que tinguem del món. Només cal construir-ho de manera que sigui creïble i tenir els mitjans per difondre-la. En aquest cas, amb un efecte tant inocu com treure a passejar inútilment els paraigües.
 Un altre exemple més inquietant és l'allau d'anuncis de diverses entitats bancàries (un altre cop elles!), per atraure i/o promoure els fons de pensións. Saben, no cal ser un gran analista, que l'envelliment de la població i les reformes fiscals que s'entreveuen en un futur proper, les pensions suposen un pastís molt sucós. En algun anunci s'atia sense embuts el temor a una vellesa sense recursos.  Em torna a recordar quan es feia el mateix però amb les hipoteques ara fa uns anys. La pressió social per hipotecar-se era insofrible. Que no sigui aquest un altre exercici de coerció social que només acabi amb una nova bombolla. Cal recordar que els diners que es posin en un pla de pensions no estan precisament sota una rajola esperant-nos passivament. Són dígits volàtils fora del nostre control, que van d'inversió en inversió més o menys lícita. Mai ho acabem de saber. Per exemple, sabeu que un dels fons d'inversió de les pensions més suculent és l'acaparament de terres en països pobres amb els conseqüents atemptats socials i mediambientals? Podem assegurar-nos una plàcida jubilació a costa de l'anorreació dels més desafavorits? Caldria que ho pensés, cadascú quan enceti un pla d'aquests i en tot cas assegurar-se que siguin ètics i lícits encara que donin un rendiment més baix i haguem de comprar-nos dentadures postisses de saldo. Sinó, millor que arribat el dia ens quedem tots desdentegats.
  I per cert, ara està plovent a bots i barrals.


6 comentaris:

  1. A mi m'han fet passejar la taula de surf pel Maresme buscant les poques onades que hi havien... Amb el surf seré sempre un il·lús però no m'enganyaran pas amb un pla de pensions

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hem d'aprendre dels surfistes i fer un procés de simplificació de la nostra vida, tornar a la senzillesa essencial: esperar una onada, amb una taula de surf i gaudir-ne.

      Suprimeix
  2. Amb el pla de pensions tinc una espina clavada al cor i no sé com treure-la

    ResponSuprimeix
  3. Aquest cop no podem dir que no l'hagin encertat, sinó que s'han precipitat en dir quan començaria.
    En quant als plans de pensions, a mi també m'ho diuen sempre que passo per l'oficina, això que encara soc un nano jove (si, no? xD) :P

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, només s'han precipitat, ja ho dic jo. Respecte als plans de pensions crec que hem de tornar al concepte d'estalvi tradicional dels nostres avis i besavis. Ells no gastaven mai més del que tenien i portaven una vida senzilla amb la que ens hauríem d'inspirar de nou.
      I quan te temptin amb els plans de pensions, recorda que resistir és vèncer. I si el contractes mira que com a mínim sigui ètic i responsable.

      Suprimeix