Follow by Email

dimecres, 20 de febrer de 2019

Afanys d'amor perduts

 Afanys d'Amor Perduts és una obra primerenca, una comèdia, de Shakeaspeare, actualment en cartellera al Teatre Nacional de Catalunya. Es representa a la Sala Petita, la qual cosa ja li dona un aire de proximitat més semblant a com es representaven les obres en el temps de Shakeaspeare. Només faré uns apunts, valga'm de provar de criticar una obra d'aquest autor. Sembla ser que va ser menystinguda durant molt de temps però, com deia un crític més lúcid, les obres de Shakeaspeare anomenades menors, simplement queden eclipsades per les grans obres mestres posteriors que tots coneixem (Hamlet, Otello, Juli Cèsar, El Rei Lear, Ricard III, etc.). Passa com amb els seus sonets, si només hagués aquests poemes, Shakeaspeare ja hauria passat als annals de la literatura universal.
 Afanys d'Amor Perduts, com diu Salvador Oliva, el nostre traductor nacional de Shakeaspeare, té com a protagonista el llenguatge. De fet es així en tota la seva obra. Només que en obres posteriors s'equilibra amb la trama, es posa al servei del contingut i arriba a un equilibri que potser en aquesta obra encara no hi és. Ho demostra que les obres de Shakeaspeare són una excepció força cridanera, de les poques que fins i tot al cinema es respecta el vers i la poètica. Tocar la llengua seria com mutilar el protagonista, no és possible sense adulterar-la profundament.
 Afanys d'Amors Perduts és una delícia en la versió que estan representant aquests dies. A l'inici fa por que la llengua es mengi tota l'atenció, es recargoli tant que es converteixi en un exercici de comprensió de les frases brillants, brillantíssimes, enllaçades una darrera l'altre sense aturador però els actors arriben en un cert moment a fer la fusió amb els personatges i la trama i tot flueix. El treball actoral és espectacular, com si haguessin domat el cavall salvatge de la llengua. A mi em semblaven saltimbanquis del llenguatge, que fan fàcilment uns exercicis que en realitat són quasi impossibles.
 Potser no és una gran obra, en el sentit que no ateny les profunditats obscures de l'ànima humana, però és tot un plaer pels sentits. I ajuda a entendre on va començar Shakeaspeare per humiliació de tots els que en algum moment haguem tingut ínfules creatives.


Cap comentari:

Publica un comentari