dimecres, 30 de març de 2022

Nàpols 1944

  L'havia de deixar a un amic, però pel camí no he pogut resistir-me de rellegir el deliciós llibre de Norman Lewis Nàpols 1944. Norman Lewis és un dels reporters clàssics de viatges de la literatura universal i actiu fins entrats els seus noranta anys i que va treballar en el servei d'inteligència de la policia militar britànica durant la Segona Guerra Mundial. Va seguir l'exèrcit britànic durant la campanya d'Itàlia fins l'entrada a Nàpols i d'aquí en va sortit aquest llibre, escrit a mode de diari, dels mesos que va passar en aquesta fascinant ciutat i els seus encontorns. És la mena de llibres sobre les guerres que m'encanten, perquè donen la mirada perifèrica que les humanitza, fins i tot les fa un punt  comprensibles, i sobretot molt més interessants que el simple camp de batalla a l'estil del Paul Beevor. El teló de fons que ja existia i sobre el qual ocorre la contesa bèl·lica encara perviu, jo hi he estat a Nàpols i em deleixo per tornar-hi. Algú l'ha escri com la més oriental de les ciutats europees. Norman Lewis a més barreja el sentit de l'humor amb un realisme a voltes resulta atroç per la misèria que descriu, però alhora que li dona una mirada perspicaç, capaç de canviar d'opinió tal com demostra l'evolució de la narració. En un inici li sembla tractar amb un poble de trastocats que van oferir un manatí estofat al general Americà com a benvinguda i que era la darrera relíquia de l'Aquari municipal, però finalment admet que són d'allò més bo que pot donar la humanitat, amb totes les seves contradiccions, i que el poble napolità no ha fet res més posar juntes la baixesa  i la grandesa moral que es donen la mà sense pudor amb modes de vida ancestrals i imaginaris col·lectius que perviuen en les situacions més abjectes. Norman Lewis arriba a adoptar la mirada d'un antropòleg i identificar-se amb aquest poble que va ser arrassat militarment i, aparenement, a nivell moral també, però que només delmava per sobreviure en unes circumstàncies extremes, la fam, el comerç sexual, els abusos, la guerra, la mort, els bombardeigs, guardant una compostura de resistència  atàvica  que barrejava l'estoïcismes i la picardia que el va corprendre. L'autor acaba afirmant que, si se li donés l'oportunitat de néixer de nou, voldria ser napolità. Recomano especialment com descriu la picardia napolitana, els mecanismes de la omertà, i el despropòsit del comerç sexual desencadenat per la fam i l'arribada de tropes estrangeres, i també la descripció que fa de les reaccions davant la darrera erupció del Vesubi, que va ocórrer precisament durant aquest període. Puc afirmar que el llibre té no pocs paràgrafs que són estrictament realisme màgic, amb l'afegitó que són ben reals i no calia afegir cap mena de màgia al que ell va veure,creuant sovint la frontera d'allò inverosímil. Fa bona la dita que no es necessita ficcionar la realitat, la realitat per sí sola ja pot ser prou increïble. A must reading, com diuen aquells. Aquí en teniu la sinopsi:


"En 1944, Norman Lewis, agente del Servicio de Inteligencia británico, llegó a Nápoles, donde las condiciones de vida eran tan precarias que los habitantes habían devorado hasta los peces del acuario municipal. Muchas mujeres se vieron abocadas a la prostitución como medio de subsistencia y la mafia se hizo tan indispensable para las fuerzas de ocupación que acabó recuperando todo su poder. Aun así, los napolitanos no perdían el coraje y la inventiva: Norman Lewis diría al respecto que “un año entre los italianos me ha procurado tal admiración por su humanidad y su cultura que si me fuera dada la posibilidad de nacer de nuevo elegiría hacerlo en Italia”."





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada