Suïcidi

  No hi ha res que pertorbi més que el suïcidi d'una persona coneguda. I encara més si aquest suïcidi no té cap explicació cognoscible. Però arriba al paroxisme de la torbació si el que ha comès aquest acte tan extrem respon al perfil contrari del que s'esperaria d'algú que es lleva la vida: vital, enamorat de la vida, activista social, amb una xarxa tupidíssima de relacions, sensible i artista, alegre, comunicatiu. Per dir-ho d'alguna manera, és una experiència desoladora, en un sentit últim i extrem d'aquest terme: et deixa sol sense explicacions on aferrar-t'hi, fins i tot pels que estàvem en una situació més aviat perifèrica respecte a aquest conegut. 

En algun lloc havia llegit que els suïcides són persones covardes davant la vida però valentes davant la mort. No crec que aquesta afirmació sigui vàlida per totes les casuístiques existents. Però en aquest cas em fa pensar que sí que va ser així. I no només pel fet en sí, sinó com va ser dut a terme: organitzat, meditat, deixant-ho tot lligat amb els missatges pràctics corresponents i executat d'una forma macabra, podria dir-ne. Per algú que havia mamat el món de l'escenografia no podia ser improvisat tot això, com qui vol deixar una signatura clara, un missatge pòstum d'autodestrucció i esquitx. I a fe que ha esquitxat.

La meva reacció, o per dir-ho pròpiament, estupor, m'ha portat a acusar-lo d'un acte de suprem egoisme. Primer, per privar-nos deliberadament de la seva presència i companyia en un món necessitat de gent així. Segon, per l'atzagaiada, la mala jugada, que ens ha fet a tots plegats i ens empeny una mica més enllà cap a l'escepticisme i fins el precipici del cinisme. Malgrat que va deixar escrit que no volia que això fos així. Sembla un mal acudit, al qual, per donar-li sentit, donem voltes i més voltes per trobar-li una explicació on aferrar-nos-hi, que no ens tornarà aquesta persona, però sí un poc de la serenitat que ens manca, ara més que mai. 

 Em costa perdonar-lo, perquè també no ha deixat ningú a qui perdonar, només una exhalació silenciosa i absurda que haurem d'anar assumint.