Follow by Email

diumenge, 20 de juliol de 2014

Kinshasa le matin

 Després de més de dues setmanes vagarejant per les comunes de Kinshasa, les impressions inicials es van ordenant a poc a poc. No ha canviat res, tot mereix el mateix judici, simplement que fins i tot la realitat més desintegrada pot mirar-se d'una manera diferent. És com un foc extingit, si el remenes encara hi ha brasses de llum que espurnegen. Per exemple, si una cosa estic aprenent, és que la vivència de la misèria és subjectiva. Allò que ens pot semblar escandalós, es pot viure fins amb una certa normalitat i fins i tot bon humor que ho fa suportable. La nostra escala de valors, pot no ser l'adequada si volem entendre el que passa al nostre costat sense passar els límits d'allò que és inacceptable. Per exemple, no es tracta simplement de trobar normal que les noies es puguin prostituir amb dotze anys, per exemple.
 Una monja que porta quasi cinquanta anys vivint aquí m'ho explica. Els Lingala, l'étnia majoritària a Kinshasa, tenen una capacitat de sofriment junt amb un bon humor sobrenatural que els fa suportar el que sigui i calgui. La seva filosofia de vida, pels Kinois tal com es coneixen els habitants d'aquí, és el "se débrouiller", espavilar-se, anar fent dia rere dia i trafiquejant amb el que poden, en una socitat que viu instal·lada en la corruptel·la, la picardia i un cert embrutiment.
 Els occidentals en general tendim a mirar les coses d'una manera cartesiana, quan el món, ni tan sols a casa nostra, és impossible de fer-lo quadrar i no existeix ni existirà cap realitat terrenal equilibrada i estable. I pot ser molt més frustrant quan te n'adones que el que governa aquí, i a quasi tot el món, és una mentalitat màgica, quasi surrealista, que fa alhora que tot sigui possible, però que també tot tingui algun tipus de solució provisional. Acceptar-ho amb naturalitat és potser el primer pas per entrar en la realitat i sense voler-ho, potser començar a canviar-la sense fer-nos mala sang, ni els herois. Simplement vivint el que ens toca viure, i fer el que calgui amb honestedat, i no caure en el prejudici tanoca.


Cap comentari:

Publica un comentari