Antoine de Saint-Exupéry

  Tothom ha llegit el Petit Príncep, i per això Antoine de Saint-Exupéry és tan conegut arreu del món. Però no tothom ha arribat a saber que era un pilot d'avió consumat, pioner de l'aviació comercial, ni que tenia una carrera literària prèvia al Petit Príncep , i que fins i tot d'algun dels seus llibres s'en va fer una pel·lícula (Terre des hommes, Courier du Sud, Vol de nuit...). Jo mateix em vaig sorprendre quan vaig llegir una de les seves obres, un llibre anomenat Ciutadella, que em va trencar la imatge edulcorada que havia pogut tenir d'aquest autor. Paradoxalment,  sense el Petit Príncep, que ha esdevingut una mena d'icona literària, el personatge Saint-Exupéry no hagués trascendit tant. L'he redescobert per un còmic sobre la seva vida que acabo de comprar en una tenda especialitzada. Igual que en les llibreries, entrar sense cap idea preconcebuda del que vols trobar té un punt màgic, com si fos el llibre o el còmic el que t'esculli a tu, no a l'inrevés.  

Antoine de Saint-Exupéry és d'aquells privilegiats personatges  que ha tingut una vida literària, rodona fins el final encara que que això el faci necessàriament tràgic. Considerat ja vell per anar a primera línia de front  durant la segona Guerra Mundial (amb quaranta-set anys), va aconseguir després d'insistir en enrolar-se en l'exèrcit aliat com aviador de reconeixement. Va desaparèixer en plena maduresa, com ell hauria volgut, engolit pel mar Mediterrani en una patrulla de reconeixement. No se'n va saber res des que es va enlairar. I l'any 1998, com a colofó, un pesquer va recuperar la seva medalla identificativa. Quasi tots els seus companys pilots d'aquesta època heroica de l'aviació comercial  ja havien mort pilotant un avió, només ell va arribar a la Segona Guerra Mundial i va seguir el seu destí. Semblava escrit d'antuvi. 

Antoine de Saint-Exupéry va viure una època on encara es podia ser pioner d'alguna cosa sense pretendre ser un excèntric ni  famós. La dèria de volar se li va inocular de ben petit, quan al costat de la casa de camp on vivia amb els seus pares es realitzaven vols experimentals amb els primers prototipus d'avions, allà per la primera dècada del segle XX. Després va participar com a pilot a la Primera Guerra Mundial i, portat per un desig de volar (probablement un desig no només físic, sinó en tots els àmbits personals), va enrolar-se en una de les primeres empreses de correu postal aeri (Aeropost, un dels embrions de la futura Air-France), i va obrir nous trajectes trans-saharians i a l'Amèrica del Sud. Volar aleshores era una heroïcitat, plagada d'aterratges forçosos i aventures, esgarriades en el desert (on es va inspirar per alguns passatges del Petit Príncep) o entre les muntanyes dels Andes. La dèria de volar sospito que també era un reflex de l'impuls de desarrelar-se contínuament d'un món que trobava misteriós, incomprensible i tràgic, que li provocava un íntim anhel de plenitud que no es satisfeia mai però pel qual no podia fer res més que cercar una resposta. Potser aquí està el germen de tota creació artística genuïna, i per això la seva vida va ser una mena d'obra d'art amb un desenllaç tràgic però perfecte.  No podia ser d'altra manera. Diria que tenia el destí escrit, rodó, digne d'un relat literari ben tancat.