Follow by Email

divendres, 29 d’abril de 2011

El Martinet blanc de la Camarga

Com ja vaig avisar, en aquest bloc temo que predominarà l'eclecticisme i per tant derivo alegrement de la literatura a l'ornitologia creativa. Mireu bé aquesta imatge.



Es tracta d'un Martinet blanc, Egretta garzetta, un dels ardèids més comuns i fàcils de veure. Només que aneu a la desembocadura del riu besòs sempre n'hi ha tres o quatre vagarejant-hi. Aquesta foto ha estat presa a la Carmarga francesa fa pocs dies. Només vull remarcar el que és capaç de fer l'observació atenta, i preguntar-se els perquès del que observem. Fixeu-vos primer en el bec d'espassa, perfectament preparat per poder pescar petits peixos i crustacis d'aigua dolça o salobre, de certa mida, i el coll allargat per com un resort caçar-los. I també fixeu-vos en dos detalls que no es poden observar la resta de l'any. L'elegant plomall, que li penja del cap, quatre plomes perfectament posades, i la tofa de plomes caudals eriçades com si se les anés a endur el vent. És el plomatge nupcial, el que mostren aquestes aus durant l'època de zel i reproducció, és a dir, ara. I tot d'un blanc llustrat, que quasi enlluerna com un esquitx de neu nova. Aquest ocell mereixeria anar dalt d'una de les desorbitades pameles que podrem veure aquest cap de setmana a Londres, aquestes senyores no han inventat res i són menys sofisticades del que es pensen. Pensaments republicans a part, observeu la següent fotografia, perquè a mi em va permetre adonar-me d'una altra curiosa característica.


Doncs, resulta que aquest ocell té unes potes llargues i fines, per poder fer peu fins una certa profunditat entre les maresmes, però en lloc de fer passos per salvar la columna d'aigua, vaig observar que arrossegava les urpes pel fons de l'estany com si provés d'obrir un solc, com es pot intuir per les vibracions que produïa i les ones d'aigua com si tremolés la superfície. Perquè ho fa això? Per aixecar d'entre el llim els crustacis i petits peixos que hi fressen i poder-los percaçar. No he observat que cap dels altres ardeids ho facin, la majoria el que fan és quedar-se extàtics amb el bec a punt esperant que aparegui alguna pressa. El Martinet blanc és més sofisticat i com les batudes de caça de la perdiu, ell també té la seva estratègia per aixecar esbarts de petites preses. Jo ho he trobat fascinant.

 Dubto que us interessi gaire, però és bo adonar-se de les meravelles que tenim ben a prop i en llocs que despreciem com la desembocadura del riu Besòs.

 Una abraçada.

Cap comentari:

Publica un comentari