Follow by Email

dissabte, 7 de maig de 2011

Inversions indesitjables

 M'acaba de caure a les mans un article d'un analista Africà, Donato Ndongo-Bidyogo. Fa una anàlisi descorajadora dels efectes que està tenint, i sobretot tindrà en el continent Africà, la normativa europea que estableix obligatori d'utilitzar un 10% de les energies biocombustibles a partir del 2015.  Aquesta normativa, pels que en principi tenen una sensibilitat altermundista i ecologista, sembla encertada, i obre el camí cap a una economia sostenible amb 0 emissions de CO2 i independent del petroli (el biocombustible significa un balanç neutre d'emissions de CO2, les plantes utilitzades n'asorbeixen tant com se n'alliberarà). Donato Ndongo-Bidyogo assenyala que aquesta normativa ha tingut com a conseqüència un moviment especulatiu  colossal en que tot de corporacions internacionals que tenen com a inversors sobretot a països del golf Pèrsic, Japó, Brasil, la Líbia bombardejada, Suècia, Gran Bretanya i d'altres directament, com la Xina, han comprat centenars de milers, milions, d'hectàrees a preus irrisoris en països Africans com Etiòpia, Kenia, Senegal, Moçambic i la República Democràtica del Congo, per a conrear blat de moro i palma per obtenir-ne l'oli. Aquestes inversions han produït d'entrada una exclusió de la població, que ha provocat la seva emigració a les ciutats per malviure, i els que s'han quedat ho fan amb un sou miserable i exposats a un amo invisible. I tot això, amb la cruel paradoxa de produir-se en països on hi ha fam endèmica. I com a darrera conseqüència d'aquest fet, hi ha el trencament de la comovisió Africana del sòl, que no té propietari, i per tant un torpedinament directe als valors culturals que portarà a la baixa de l'autoestima, la identitat i la llibertat i la diversitat agrícola en fomentar el monocultiu. El documental "El malson de Darwin", en versió agrícola.
 Dona molt de què pensar sobre quines bases es basteix el progrés (això és progrés?). Tindrem combustible a preus, per nosaltres, assequible, la indústria de l'automòbil no decaurà, i tot a un cost real obscè. Una vegada més serem còmplices ingenus d'un holocaust cultural, humà i econòmic. Ja es van donar unes revoltes populars fa cosa de 3 o quatre anys a Mèxic, amb el boom dels biocombustibles, que va dur a un encariment del blat de moro, la base de la dieta a l'Amèrica Central. La gent que viu en el límit de la subsistència, és extraordinàriament fràgil davant un petit ascens del cost de la vida, els pot dur directament, a passar gana.  Recordo a Guatemala que es va muntar el pandemònium ara fa tres anys amb l'escalada dels combustibles, perquè els preus de les Guagas, els autobusos públics, van pujar 1 Quetzal (uns 10 cèntims). Va haver-hi disturbis, ferits, es van cremar autobusos, tallar carreteres, perquè aquest Quetzal convertia als pobres en miserables, els anava el menjar en aquesta pujada. Un dia d'aquests ho comentava amb un amic, realment podríem viure igual de bé consumint molt menys i compartint més els bens que tenim, fins i tot el treball, es tracta de fer canvis culturals reals. I potser caldrà començar a prendre's seriosament les teories del decreixement, i posar d'una vegada en dubte els conceptes de consum, creixement infinit, etc...Un apunt positiu, que apunta és que ja hi ha hagut revoltes de la societat civil  contra aquest fet. A la República Malgaix la Confederació d'Agricultors es va oposar a un acord amb una mulnitacional sud-coreana per evitar l'arrendament de 1.3 milions d'hectàrees durant 99 anys, i va provocar la caiguda del president del país, Marc Ravalomanana. Caldria fer rodar uns quants caps de tant en tant, ep, conceptualment...



1 comentari:

  1. bon dia! no m'agrada gaire fer comentaris comprimits perquè trobo que no s'acaba de dir res del que es vol dir i tot queda tipus eslògan-cutre, però faré un intent... tot i que de comprimit no en quedi gaire...

    1. del que comentes, a la RDC ja tenien problemes per això amb el tema de la soja per fer-ne biocombustible, amb els cultius la terra quedava inutilitzable al cap de tres o quatre cicles, a banda de que ells no en feien res del biocombustible. Així que el problema s'agreujava un cop acabades les ajudes per la producció de soja, perquè es quedaven sense terra on cultivar.

    2. sobre el decreixement el novembre passat el Serge Latouche va fer una conferència al cccb convidat per la fundació alfons comín que va ser prou entretinguda, n'han penjat la transcripció a la web: http://www.fdacomin.org/cat/04conferencies.php.

    3. crec que encara hem d'assumir que destrossem el planeta (i "les economies") des de la quotidianitat. Ens creiem amb una quota de consum molt alta perquè tenim el poder adquisitiu... podem viatjar per tot el món, tenir cases unifamiliars.. etc. Si de sobte tots els indis poguéssin fer el mateix, ens escandalitzaríem perquè el planeta ni les altres economies no ho suportarien. però nosaltres ens creiem amb el dret natural de fer-ho. I no ho qüestionem, perquè fins i tot hem basat el nostre "altruisme" en aquest dret.

    4. suposo que és herència natural del moviment associatiu català, però per aquí hi ha moltes iniciatives interessants en aquest aspecte, si un s'atreveix a sortir una mica del convencionalisme es pot (gairebé) organitzar una vida cooperativa i de baix impacte sense, necessàriament, convertir-se en un bohemi de la pagesia ni quedar-se només en l'anècdota de tenir dos enciams plantats al balcó.

    5. i jo n'estic convençuda de que, a més a més de l'impacte que puguin tenir aquests canvis, que desconec, la gent que s'atreveix a compartir més els espais i les idees és més feliç. és allò de si vols arribar ràpid ves-hi sol, però si vols arribar lluny ves-hi acompanyat.

    6. I no té res a veure, però l'altre dia vaig saber per què les bruixes es dibuixen amb una escombra entre les cames.. En els aquelarres es trobaven dones que dominaven les herbes medicinals i al·lucinògenes. Algunes se n'administraven en les trobades, però a dosis tant elevades que havien de fer-ho a través de les mucoses i no per via oral. Una via d'administració era la via vaginal, i ho feien a través de pals o vares. Per això es representen amb una escombra entre les cames!.

    ResponSuprimeix