Follow by Email

dimarts, 5 de juny de 2012

Alberich, el nibelung

   Alberich, el nibelung, és l'únic personatge de la tetralogia de Wagner que té un paper en totes quatre obres. Això ja té un sentit simbòlic, ja que els seus dimonis, la seva passió, és la que desencadena tota la tragèdia. I no és res més que l'amor, o millor dit, la manca d'amor. La tetralogia comença amb la renúncia d'Alberich a l'amor, una cosa inaudita, impensable en cap ésser vivent, que el fa capaç de poder agafar i fer-se un anell amb l'or del Rhin. És aquest el pecat original. I aquesta manca d'amor, de manera més subtil, té un origen més profund,  la manca d'estima per un mateix, com queda reflectit pel rebuig i la mofa de que és objecte per part de les filles del Rhin. Qui no s'estima a sí mateix, és també incapaç d'estimar a qualsevol altre. És un principi que no s'ha tingut massa en compte en el passat.
   Tot plegat fa d'Alberich un personatge ambiciós, sense escrúpols, intrigant, cruel, però totalment infeliç. La seva vida és una condemna per ell, i pels que l'envolten o són víctimes dels seus plans. No hi ha, al cap i a la fi, darrera dels tirans de la nostra terra, una mica de tot això? 
   Fent un by-passa a la nostra actual crisi, hi ha un fet que em sobta, que potser per massa obvi o massa obscè hi passem de puntetes. No es parla mai de les motivacions personals que han donat lloc a certes conductes. L'ambició i la cobdícia, que neix directament de la incapacitat d'estimar, estan en l'arrel de la disbauxa actual. Aquest diumenge vaig veure el programa 30 minuts de TV3, On estan els meus diners?. Explicava la pseudo-estafa que han sofert el que s'anomena petits inversors (eufemismes per referir-se a ciutadans normals i corrents que tenen estalvis), amb les participacions preferents. Els van assegurar uns guanys que s'han convertit en la pèrdua parcial, i en alguns casos total, dels estalvis de tota una vida. Un economista explicava que els bancs han actuat amb ells com consumidors dels seus productes als quals calia vendre la moto. S'hi feien amics, molts d'ells jubilats, sense escrúpols, per enxarpar-los en la xarxa. Però, és possible que no tinguem en compte que jugàven amb l'esforç de tota una vida? No és només el valor real d'aquests diners del que parlem, sinó del simbòlic. No veien res més enllà que petits inversors per evitar el mot persones. Són Alberichs incapaços d'estimar i aliens a qualsevol saviesa que ens han portat a la perdició, i ens porten al seu capvespre!


Cap comentari:

Publica un comentari