No puc estar-me de lloar el programa de Canal 33, Òpera amb texans. Un programa que esberla de ple el tòpic de la caixa tonta. Demostra com un mateix mitjà de comunicació pot servir per aixecar l'esperit dels que l'utilitzen i alhora caure en la banalitat més sòrdida, quan comparem aquest canal amb d'altres a nivell estatal. Òpera amb texans té l'immens mèrit d'acostar el terreny de l'òpera al gran públic, sigui iniciat o no, d'una forma amena, utilitzant referents propers que ho faciliten, original, divertida i profunda. I no tracta d'estúpids als telespectadors. M'ha encantat en el programa d'avui com ha resumit la història de la música clàssica alemanya, des de Bach, passant per Mozart i Beethoven i finalitzant amb Wagner. Ha definit Wagner d'una forma genial i alhora entenedora per qualsevol. Wagner és Beethoven i Mozart tunejats. Crec que com a país tenim un motiu d'orgull que s'hagi creat un canal així, que es permeti i ens permeti gaudir d'aquest nivell de programació. No és l'únic que mereixeria una glossa. I no cal fer odioses comparacions amb Tele 5. Fètids abocadors d'escombraries, atemptats intelectuals, púrria, estupidesa supina reconcentrada, terroristes de la inteligència. Aquests programes del Canal 33 no sortiran mai entre les quotes més elevades de share, però són tan i tan imprescindibles. Un sol telespectador té un efecte positiu i multiplicador.
Parlant d'això, i agafant-ho de forma tangencial, d'altres usos decebedors de mitjans de comunicació, són per exemple el facebook. A mi m'ha resultat inútil excepte per trobar antics amics, cosa que tampoc practico, o ser trobat. Tant, que m'hi he donat de baixa. Tot banalitat i empobriment del concepte amistat. I twitter. He hagut de desconnectar-me d'alguns que seguia perquè estava fart de tanta palla reconcentrada. En fi, us aconsello que seguiu aquest programa, Òpera amb Texans. No us decebrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada