Follow by Email

dijous, 21 de gener de 2016

Etiòpia i l'especulació

 Llegeixo en un dels informes del projecte que ara aniré a avaluar, al sud d'Etiòpia, que no varen poder comprar l'ambulància que tenien programada perquè el terratrèmol que va provocar allò de Fukushima va aturar les exportacions de productes japonesos, i els preus varen pujar massa. Bravo, això sí que és globalització! Ja és curiós que l'eco d'un fenòmen geològic al Japó sigui que una població amb una necesitat urgent d'aquest vehicle (el centre de salut als nòmades de la regió els cau a 200 quilòmetres, si és que no prefereixen creuar com puguin el riu Dawa i fer cap a Kenya). 
 Tot això ho relaciono amb una cosa que m'ha passat recentment. A partir de la desacceleració del creixement de la Xina, s'han esverat les borses de la resta del món. Jo mai he entès això de la borsa, em sembla misteriós, però si sé que fa poc l'agent bancària de l'entitat on tinc els meus humils estalvis em va convèncer d'obrir un compte d'inversió (molt conservador, em va afirmar). Ves per on que coincidint amb aquesta notícia veig que els estalvis han oscilat a la baixa. Tinc menys diners perquè la Xina creix menys ràpid. I he entès de què va tot això i la omnipresència de les notícies de la borsa. Ens hem tornat, o ens han fet tornar a tots, petits especuladors. La borsa ja no és un lloc on inverteixin grans empreses, sinó que fins el que tingui uns estalvis més menuts, hi pot jugar i quedar-se atrapat a la dinàmica especulativa, pendent dels alts i baixos dels nombrosos índexs, veure com ballen els dígits dels seus comptes. Perquè al cap i a la fi, només són dígits espuris que ballen en un hiperespai inaprehensible. 
 El pitjor del cas és que això, si ho entenc bé, funciona com un avió que un cop enlairat no pot deixar de propulsar-se. L'economia necessita combustible, créixer, alimentar la fam inversora i el petit cobdiciós que habita en cadascú de nosaltres, per seguir volant. Som presoners d'un sistema, que si s'estavella s'endurà els nostres béns en forma dígits. Perquè els dígits, els números, es poden esfumar com si res, igual que el paper-moneda es pot devaluar per molta rajola que hi posem a sobre. I que algú m'expliqui perquè si el preu del petroli és tan baix, és un greu perill per l'economia, si ens varen dir que era tot el contrari.
 A més, i per amanir-ho, sembla que tot plegat té molt de psicològic i irracional. Avui mateix ha saltat la notícia que l'especulació i els errors comesos a nivell immobiliari es comencen a reproduir a la ciutat de Barcelona. Més de la meitat de les noves hipoteques ho són per més del 80% del valor del pis. Aquesta bogeria només s'explica perquè els capullos que han signat això, i els indecents bancs que tornen a fer la viu-viu, esperen que el preu dels pisos pugi i les puguin vendre per guanyar uns calerons. I jo em pregunto, on està el regulador de tot això? No hi és ni se l'espera, també està pujat a l'avió aquest que un dia s'estavellarà.
 Francament, a mi em venen ganes d'abraçar les tesis anti-capitalistes, ni que sigui per a que pugui desxifrar algun tipus de lògica en tot això. 


1 comentari:

  1. Tens raó! Ara feia dies que no mirava les meves inversions (conservadores) i totes cauen! Hauré de passar-me pel banc...

    ResponSuprimeix