Nit de Reis

 No han existit mai els reis d'orient. I no ho dic per allò que són els pares i tal. El que cita només un dels evangelis, el de Mateu, són uns mags. En aquells temps, això era sinònim d'endevins, consellers, persones sàvies que sabien llegir els signes dels temps. 

 Els evangelis, com tot bon escrit literari, posen pel davant la idea que volen transmetre als fets tal com varen succeïr. Així els mags tenen una funció simbòlica, les persones sàvies d'arreu del món reconeixen el veritable rei, el qui rau en una humil menjadora. I també la idea que uns idealistes tinguin prou fe com per perseguir una estrella en el firmament. Els evangelistes eren uns asos literaris, cal reconèixer-ho. 

 Tot això em ve al cap veient la cabalgata de reis de Barcelona. D'aquells escassos versicles ahistòrics a tota aquesta parafernàlia. Déu n'hi do. D'aquesta idea primigènia a una mena d'aberració, que paradoxalment té molts més números de prevaldre que el mateix Nadal, amenaçat per un laïcisme que el vol substituir per una festa del solstici d'hivern. 

 Així doncs, nens, els reis no han existit mai, és ben cert, no és que tan sols no siguin els pares. En aquest sentit, penso que els nens, i aquí utilitzo la meva memòria, no és que creguin o no en els reis. Simplement, és una categoria mental que no utilitzen això de creure o no, no s'ho plantegen, com tampoc el contrari. La realitat pot ser qualsevol cosa per ells. Per això cau com una obvietat quan en prenen consciència, s'imposa sense violència. I també sospito que és quan comencem a pensar en termes de creure o no, que perdem la innocència genuïna, la que mai recuperarem, la que sempre enyorarem.