El Coronavirus per a dummies: El número reproductiu bàsic (R0)

 Nota: En la línia de posar al servei de la societat les pròpies capacitats de cadascú, encetaré una sèrie d'entrades divulgatives per ajudar a la millor comprensió tècnica del fenòmen que estem patint, la pandèmia del coronavirus, amb la convicció que afavorir la difusió de la informació objectiva, pot ajudar a portar millor l'esforç personal i social que tots estem fent. Les meves entrades estan obertes a correccions, matisos i aclariments. Les explicacions, per la seva vocació divulgativa, no escapen a una necessària simplificació. Disposeu-ne.

 Què és i per a què serveix el número Reproductiu Bàsic o R0 

El número reproductiu bàsic és una informació clau en el control de qualsevol malaltia transmissible o, més adequadament, infecciosa. El concepte és ben simple i intuïtiu, i per això mateix útil. És una xifra que indica el nombre de nous casos que una persona infectada arriba a generar quan apareix en una població totalment susceptible. D'entrada és una mesura de la capacitat de transmetre's en condicions que podríem dir de "laboratori" o experimentals, i per tant molt simplificadora. Però ja ens serveix per respondre a la pregunta sobre la facilitat de transmetre's que té un agent infecciós, i quin abast han de tenir les mesures per controlar-lo (vacuna, aïllament, etc.). Per exemple, aquest nombre teòric és molt elevat pel xarampió (entre 12 i 18) i moderat en el cas del VIH (entre 2 i 5). 

 Però ens interessa saber el R0 en el món real: a quantes persones transmet una persona infectada en el context d'una epidèmia, en un àmbit geogràfic definit?  La rellevància d'aquesta dada és òbvia. Si el nombre de persones infectades generades per cada infectat (R0), és >1, l'epidèmia està seguint una línia ascendent i es propagarà de forma exponencial, si és =1, es manté estable el nombre de casos presents, i si és <1 l'epidèmia està en fase de descens, i, per tant de control (sigui per les mesures que s'hi hagin aplicat, sigui de forma natural). 

 És important saber que el R0 és una mitja, no indica de cap manera el que transmet una persona infectada concreta, sinó el que de mitjana transmeten tots els infectats. Per això s'expressa també amb decimals, car ningú infecta a mitja persona o una persona i mitja. Per tant, tot i ser aparentment una dada senzilla és una simplificació de la realitat: hi haurà infectats que per diverses raons no infectaran a ningú, i infectats que infectaran a moltes persones (coneguts com a superspreaders).  Per tant és molt útil, però convé interpretar-la bé i no serveix de gaire aplicar-la a nivell individual.

Què defineix el R0?

    Mirem doncs la fórmula matemàtica que defineix a R en condicions simples i simplificadores:

  R=p*c*d. 

On p és la probabilitat que es transmeti la infecció quan hi ha un contacte entre infectat i susceptible,  c el nombre de susceptibles que un infectat arriba a contactar durant un temps concret, i d la durada del període infecciós. De la fórmula R=p*c*d ja s'intueix com podem incidir en qualsevol malaltia transmissible. Sobre la probabilitat que un infectat transmeti la infecció a un susceptible (p), no podem fer gaire res, és una qualitat biològica intrínseca de l'agent infecciós. Si es dona el contacte passarà el que ha de passar, ja que depèn de factors biològics (que també poden variar entre individus com per exemple la susceptibilitat individual, però estem parlant sempre de mitjanes poblacionals). Excepte si existeix un medicament profilàctic, que el prenguin els susceptibles i els converteixin en refractari a la infecció (com es fa per exemple amb els viatges que van a un país endèmica de malària).   Sobre el temps d'infecciositat (d) també és una característica intrínseca del patògen i també té variacions individuals però estem parlant, denou de mitjanes. No s'hi pot fer gaire excepte si hi ha un tractament efectiu que faci que un infectat es recuperi més ràpidament i deixi de ser infecciós més aviat. És el cas, per exemple, del tractament precoç del VIH.  Sobre el nombre de susceptibles que un infectat pot arribar a contactar en un cert període de temps (c) hi podem incidir de dues maneres: evitant aquest contacte (evitar el contacte social o aïllant els infecciosos) o provocant que hi hagi menys susceptibles, per exemple vacunant.

Què hi ha del R0 i el coronavirus?

 Així doncs, respecte al coronavirus, què tenim, què sabem per poder modificar aquesta R i  per a que vagi tendint a <1? És a dir, què podem fer per disminuir p, c o d? Si d'entrada ja sabem que no tenim, de moment, ni medicaments ni vacunes efectives ja tenim una resposta. Respecte a p, d'entrada no hi podem incidir. El problema també és que no se sap encara tot d'aquesta capacitat de transmissió tot i que ja s'ha avançat molt (hi torno en una pròxima entrada), i l'essencial sembla que està ben establert (quan es dona el període de màxima transmissió, per exemple). Respecte a d, període d'infecciositat, passa el mateix. I finalment només queda c, la probabilitat que un infecciós i un susceptible es trobin, i és a través de l'aïllament social dels infectats (igual que amb d però aquí sí que incidim directament) i limitant la mobilitat (aïllant també), els susceptibles. Hi ha quatre mesures que tenen efectes diferents i són més o menys adients segons les fases i contextes: el confinament de la població, el tancament d'escoles i centres educatius, la prohibició de les reunions i, considerada a part, l'estudi de contactes. Les tres primeres accepten graus de rigidesa, però en l'estat actual la que ofereix més garanties és el confinament. Tornaré també, més endavant, per explicar el sentit i idoneïtat d'aquestes tres mesures. L'estudi de contactes consisteix en buscar activament tots els contactes d'un cas diagnosticat el més precoçment possible, i aïllar durant tot el període infecciós o d'incubació tant el cas com els seus contactes. L'objectiu és tallar el més aviat possible les cadenes de transmissió però necessita molts recursos (tests diagnòstics i personal especialitzat).  Serà objecte d'una altra entrada.

Quina és la R0 del coronavirus?

 I ara la pregunta del milió. Quina és la R del coronavirus? Doncs no ho sabem, només que és més gran que 1, malauradament. A Xina parlaven de 2,5, aquí de 3,1. Però aquestes estimacions utilitzen la informació disponible que és limitada. La raó per la qual no ho podem saber és que excepte que féssim tests massius no sabem quants infectats hi ha, sobretot assimptomàtics, i, per embolicar la troca, els factor p pot variar al llarg de la història natural de la malaltia (hi tornaré, també, més endavant). Desconeixem la quantitat d'assimptomàtics ni quants arriben a transmetre però se sospita que són molts. Només a Corea del Sud potser poden fer l'estimació més certa. Però això no canvia, de moment, les estratègies que estem aplicant.

Una consideració final

   Com  diu un poema de Paco Ibáñez, la realitat no és rectilínia, és corba, i ja es pot intuir que R no pot ser constant al llarg d'una epidèmia ni en condicions naturals, perquè els susceptibles aniran disminuïnt a mesura que augmentin els infectats o es recuperin i donin immunitat, o entrin nous contingents de susceptibles (naixements, immigrants etc. i les característiques de cada patogen). Queda clar que amb la R no n'hi ha prou per predir què passarà i que tampoc és tan fàcil extrapolar la fórmula a qualsevol infecció (per exemple a una de transmissió sexual), però aquí ja entrarem en l'àmbit de la modelització que serà objecte d'una altra entrada.

 Se'm gira feina, si he comptat bé ja he apuntat 5 o 6 entrades més.

Espero que us sigui útil!