Incendis, piròmans, bombers i COVID-19

Primer de tot  fem un repàs de conceptes que havia explicat abans, com els paràmetres que defineixen R, el número reproductiu básic o la mitjana d'infectats que genera cada infectat:

                                  R=p*c*d

On p és la probabilitat que es transmeti la infecció quan hi ha un contacte entre infectat i susceptible,  c el nombre de susceptibles que un infectat arriba a contactar durant un temps concret, i d la durada del període infecciós. Ja vam quedar, i des d'aleshores no ha canviat res que jo sàpiga, que només podem influir sobre c, la probabilitat que un infectat es trobi amb un susceptible.  

A grans trets, hi ha cinc grans estratègies per a que això sigui així:

1.  La quarantena dels infectats
2. El confinament dels susceptibl
3. El tancament d’escoles i centres educatius.
4. La prohibició de reunions, i sobretot dels esdeveniments multitudinaris.
5. L’estudi de contactes.

La quarantena dels infectats significa simplement de mantenir aquells que sabem del cert que tenen la infecció o tenen moltes possibilitats de tenir-la, aïllats de la resta de la població durant tot el temps que se sap que poden ser infecciosos. El mot quarantena no es refereix a quaranta dies, és la xifra arbitrària que els venecians de la baixa Edat Mitjana imposaven als vaixells que arribaven a la ciutat i que sospitaven que portaven alguna pestilència a bord, inspirada en la xifra bíblica i simbòlica dels 40 anys que van passar els Israelites pel desert i els 40 dies que va ploure  sobre el pacient Noè abans que el colom amb una branqueta d’olivera no se li posés a la seva espatlla i la quaresma. No hi havia més referències aleshores.

El confinament és el revers podríem dir, de la quarantena, que els susceptibles  es quedin quiets i tancats per evitar de topar-se amb un infectat. Té sentit quan hi ha molts infectats circulant per la societat o ho suposem.

El tancament d’escoles i centres educatius perquè pocs són els llocs on durant un període important del dia hi hagi tanta gent junta i a més, en aquest tipus d’infeccions els nens i joves solen ser uns transmissors molt eficients que després tornen a les seves cases i actuen, epidemiològicament parlant, com caixes de ressonància que expandeixen qualsevol virus que hagi vingut d'una sola llar. Els pares de nens petits us poden explicar com experimenten  cíclicament brots benignes de refredats.

La prohibició de reunions i actes multitudinaris, com concerts, encara que siguin per natura puntual a diferència de les escoles i centres educatius, volen evitar un dels fenòmens més temibles en una epidèmia i que sovint n’és l’encebador, un superspreader event, o que podem traduir esdeveniment super-transmissor: tot de persones juntes en espais tancats i interaccionant entre elles intensament és el brou ideal per transmetre una infecció respiratòria ràpidament. La c, en un temps i un espai concret, esdevé altíssima.

L’estudi de contactes, es tracta d’identificar els casos infectats el més aviat possible, aïllar-los  (quarantena) i/o posar-los en tractament tot seguit, identificar els contactes de risc  i fer el mateix si estan infectats o sospitem que ho estiguin. La teoria subjacent és impecable: cada vegada que diagnostiquem una infecció busquem activament les persones que hi ha contactat per posar-les en tractament el més aviat possible i així evitar complicacions de la malaltia (tractament precoç, si és que existeix) i sobretot evitar que contactin amb altres persones. Es tracta de tallar activament la cadena de transmissió.

Quin paper tenen en l’actual crisi del COVID-19?

La quarantena té tot el sentit del món i sabem de gent que l’està practicant o l’ha practicada: el mateix president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, sense anar més lluny, i tots els pacients que afortunadament han superat la malaltia als hospitals i estan convalescents. En el cas del coronavirus se sap que ha de ser d’un mínim de dues setmanes.  I aquest dada també té rellevància per un altre tema molt transcendent, i és que cada sanitari que s’infecti, i anem justos de personal, vol dir que estarà fora de circulació com a mínim dues setmanes, i ja portem el rècord de proporció d’agents de salut entre tots els diagnosticats. Per això els Equips de Protecció Individual (els famosos EPI), són tant importants per evitar el col·lapse del sistema sanitari que és la principal raó per la que suportem el confinament.

El confinament no sé si explicar gaire més, tots sabem en pròpia pell de què es tracta però és important assenyalar que té sentit quan, com ara, el risc de contraure la infecció és molt elevat perquè el virus circula lliurement per la comunitat. La d, tornant a ella, és massa alta per passejar-nos tranquil·lament.  Així i tot, permeteu que faci un apunt important. En aquest cas molt probablement molts de nosaltres estem fent alhora un confinament i quarantena alhora. Certament, encara que no ho sapigueu alguns dels que llegiu aquesta entrada esteu ara o heu estat ja infectats pel COVID-19 perquè cada vegada és més evident que el nombre d’infectats asimptomàtics és ingent i no és d’estranyar que els diagnosticats que veiem només siguin una petita proporció (alguns diuen que el 5%).  Abans que aneu corrent a mirar-vos al mirall per si us han crescut al cap les espícules del coronavirus o us agafi un atac d’hipocondria,  cal dir que quasi tots aquests asimptomàtics passaran o han passat la infecció sense ni adonar-se.  Però això no vol dir que la puguin transmetre encara que em menor mesura (una p que segurament és molt més baixa que una persona amb símptomes, però això encara està per determinar). Per això en aquesta situació que vivim el confinament i la quarantena es confonen, en certa mesura.

El tancament d’escoles s’entén molt bé, però cal assenyalar que encara no se sap ben bé quin paper fan els nens en l’epidemiologia del virus. Afortunadament, està clar que són molt refractaris ni tan sols a fer cap símptoma. No cal patir per ells. Però no sabem com de susceptibles són a la infecció i fins quin punt la poden transmetre. Així que, en cas de dubte, apliquem les mateixes mesures per protegir als adults, i sobre tot els avis. Un apunt científic, ja se sabia que un factor de risc per a que una persona gran pateixi una pneumònia és precisament que tingui a càrrec els seus nets.

I la prohibició de reunions, per evitar aquests esdeveniments també s’entén sobretot perquè és precisament un d’aquests esdeveniments el que va provocar el famós focus d’Igualada i la conca d’Òdena, i molt probablement va “incendiar” la Llombardia.

L’estudi de contactes sobre el paper és molt prometedor, però necessita una mobilització de recursos molt important, personal per fer localitzar i fer el seguiment dels contactes i un sistema sanitari preparat per diagnosticar-los, tractar-los i posar-los en quarantena si cal molt ràpidament.  Aquesta metodologia en el cas que ens ocupa només és factible en els estadis inicials de la infecció. Ara està tan estesa que és impracticable. Però a Corea del Sud és el que varen fer amb una reacció ràpida i amb molts recursos, i  això explica el seu èxit. És una lliçó apresa.

Així, si això fos un incendi, la quarantena és un tallafocs, el confinament una manta d’amiant, la prohibició de reunions és com prohibir fer foc al camp a l'estiu després d'una primavera seca i l’estudi de contactes una brigada de bombers mobilitzats.

Apunts finals

        En primer lloc, algú m’ha preguntat que si ha estat ja dues setmanes confinat, perquè no pot sortir al carrer?  Els períodes de resolució de la infecció (el clearence en termes microbiològics), s’encavallen entre tots els exposats. Puc sortir al carrer després de dues setmanes però em trobo al veí de l’escala que només fa una setmana que va tenir un contacte i me’l pot endossar i sant tornem-hi, amb l'agreujant que em creuré ja immune i abaixaré la guàrdia. I així successivament.  Seguint amb el símil de l’incendi, els bombers que han treballat en extinció d’incendis forestals saben que hi ha esques que salten dels focus actius i poden crear nous focus que no han cremat encara. Dit en altres termes, per si no queda prou clar, és com quan surto a conduir un cotxe, que tingui un accident no depèn només de mi, sinó de com condueixin els altres.

      En segon lloc, a molta gent li ha cridat l’atenció que tanta gent prominent, començant pels dos membres del govern esmentats, sigui positiva pel COVID-19. Tenen mala sort? La fama o la política són un factor de risc? No, simplement reforça aquesta impressió que el virus circula molt més comunament del que ens sembla i que en aquesta gent, molt legítimament, es beneficien més fàcilment del test a diferència de la resta de la població.

          En tercer lloc, totes aquestes mesures tenen un sentit des d’una perspectiva de Salut Pública, és a dir, són vàlides perquè estan pensades per ser aplicades a tota la població i siguin acceptades globalment. Per tant no val això que jo ja em confino a la segona residència de la Cerdanya o prenent el Sol. Aquests són els piròmans.  Aquesta epidèmia només es supera amb sentit comunitari i del bé comú.