La victòria pòstuma de Hitler

 M'atreveixo amb aquest tema, posant pel davant el meu dret a retractar-me i corregir-me. Tampoc penso que atesa la limitadíssima difusió dels meus escrits ningú tingui en compte res del que escric. El títol d'aquesta entrada l'he manllevat d'un escrit de ja fa molt de temps de l'escriptor Carles Torner. Però l'ús que en faig acompanya un context totalment diferent. Parlo dels fets, encara en evolució, de l'atac de Hamas a Israel i en general de tot aquest inextricable conflicte entre Palestina i Israel. Una situació tan escalfada, farcida de ressentiments actuals i històrics i si afegim la meva visió distant i de ben segur esbiaixada, aconsella més aviat callar i no provar d'entendre gaire re. Però tot i així, m'arrisco a fer un parell d'apunts. En primer lloc, entre tanta atrocitat és impossible establir una dicotomia de bons i dolents. La maldat és fàcilment identificable, i entrar a mata i degolla en pobles, cases i festivals n'és una forma especialment perturbadora. Però posant el focus més enllà de la immediatesa, no és una atrocitat original en aquesta zona i hi ha antecedents fins i tot més sangonosos on els responsables van ser l'exèrcit israelí. I si parlem no de fets puntuals en una macabra competició, cal reconèixer que hi ha clarament un sector de població molt més oprimit que un altre. Un que rep de forma contínua un tracte més arbitrari que l'altre. Contemplant des de la distància i buscant un cert equilibri, no pot passar desapercebut que la política Israeliana de les darreres dècades ha gaudit d'una tolerància que no acceptaríem en d'altres països. Provar de comprendre com és així, permetrà també entendre les reaccions violentes nascudes en el poble palestí. I provar d'entendre no vol dir justificar. De cap de les maneres. I possiblement sigui el primer pas per evitar que tot això es repeteixi. Una resposta del perquè d'aquesta tolerància és el valor moral, altíssim, adquirit pel poble jueu a rel de la Shoah, l'holocaust ocorregut durant la segona Guerra Mundial, el genocidi industrialitzat de tot un poble. El naixement de l'Estat d'Israel va ser motivat sobretot per proporcionar als jueus de tot el món un lloc d'aixopluc i protecció per a que una cosa així no pogués passar mai més. Occident té més que justificada la mala consciència respecte al tracte que ha donat al poble jueu no només amb el paroxisme de la Shoah, sinó per l'antisemitisme històric que encara perviu. El poble jueu s'ha guanyat, en certa manera, certs drets nascuts del rescabalament de tant d'odi, opressió i violència exercit durant segles contra ells. I això temo que els ha donat una certa carta blanca per fer i desfer més enllà del que seria permissible en una nació de tall occidental o modern. A banda de qüestions geopolítiques com ser una mena de tampó entre estats bel·ligerants contra occident. Paradoxalment, aquesta llibertat d'acció ha convertit algunes faccions de la societat Israelita en opressors, i en una transmutació de la història tornar odi per odi, i engendrar noves espirals de violència i extermini. L'ou de la serp sembrat pel nazisme es transmuta miserablement i de forma inesperada. En aquest sentit utilitzo el macabre títol de victòria pòstuma de Hitler. 

 Dit això, i a manca d'una referència concreta on poder jutjar tot plegat, jo faig el següent exercici. Imagino els més innocents i desvalguts de tot aquest desgavell, els infants. Qui ha estat pare enveja i mira perplex la innocència innata dels nens que aterren en unes circumstàncies on d'entrada en són aliens. Són per ells mateixos i després ens fem adults i perquè el món és com és ens deforma, per dir-ho d'alguna manera. Per això ens fereix tan fondament quan un d'aquests innocents és víctima per qualsevol de les faccions d'aquest macabre litigi. És una mena d'horrorós sacrilegi que sembla desvetllar com d'un malson el mateix infant que tenim abandonat dins nostre.  Però alhora, és des de la perspectiva d'aquesta innocència violada, esbudellada, trinxada,  que cal deixar-se interpel·lar i actuar segons ens dicti la consciència. Perquè nosaltres ja estem massa ferits i corromputs per una existència massa llarga i només podem aspirar a aplanar un camí més just i pacífic pels que ens venen al darrere.