No em posaré pels camins filosòfics i conceptuals sobre què és això de la Intel·ligència Artificial (IA) ni l'impacte que tindrà, només una anècdota que m'hi ha fet pensar per reblar aquest any.
Un conegut meu ha fet un viatge a Sudàfrica de tipus turístic amb la seva família. Més concretament, ha visitat el Parc Krueger, un dels més extensos i sobretot el primer que es va crear a l'Àfrica. Té totes les facilitats imaginables per vagarejar dins del cotxe i veure tot allò que un turista espera d'un safari a l'Àfrica: Elefants, girafes, búfals, rinoceronts. Menys apreciat però per a mi immensament més interessant és l'observació d'ocells. Li vaig prestar una guia d'ocells del Sud d'Àfrica, un llibrac molt complet i ple d'il·lustracions. Fa pocs dies he vist de nou aquest conegut i me l'ha retornat. No m'ho ha dit directament però no n'ha fet ús perquè ara tot quisqui utilitza aplicacions que només enfocant amb el mòbil l'ocell que veuen ja els dona immediatament tota la informació possible sobre l'animal en qüestió. Jo confesso que també he utilitzat una aplicació semblant però en aquest cas per identificar l'ocell a través del seu cant.
Jo, que sóc aficionat a l'ornitologia des que era un nen, induït per un cosí meu també misàntrop de la naturalesa, i sempre em passejo per qualsevol racó de món amb els primàtics i una guia d'ocells, aquest fet m'ha fet reflexionar sobre el sentit mateix d'aquesta activitat, la d'observar i identificar ocells. Sé que fins i tot hi ha obsessos que fan autèntiques curses per identificar tants ocells com sigui possible en un any o omplir el check-list d'espècies observables en una regió o en el món sencer, com si fós una competició.
Quan jo observo ocells, o els percaço en la naturalesa, ho descric com una analogia a admirar una obra d'art amb l'excepció que en aquest cas té una certa semblança amb una activitat cinegètica sense que hagi de disparar cap tret o llençar un ham. Fins i tot diria que nosaltres no trobem els ocells, sinó que són ells que ens troben a nosaltres, que es deixen veure si els plau. Després ve la part d'escudrinyar com és, furgar dins la guia per identificar-lo si el desconec amb el tacte del paper entre els dits, observar què fa, com es relaciona amb l'entorn, perquè el veig aquí i no en un altre lloc, i una qüestió més estètica que neix d'una profunda admiració i sorpresa per tot allò que és viu, és natural. Sempre m'ha captivat l'astorant creativitat de la naturalesa amb la diversitat de formes i colors que els ocells poden exhibir. Resseguir a la tum-tum una guia d'ocells, i concretament el meravellòs Atles d'Ocells del Món de l'editorial Lynx m'extasia com una experiència franciscana.
Tot plegat desperta en mi habilitats que semblen adormides, com una vegada que amb dos amics més estava perdut pels Andes Colombians, en el parc dels Nevados, sense mòbils i només amb un esboç de mapa que cobria una àrea com mitja Catalunya. Recordo perfectament com se'm van agusar els sentits, d'idientificar els detalls, i la capacitat de raonament i orientació per guiar-nos per aquella immensitat on si ens haguéssim perdut encara ens hi estarien buscant. I la realitat es va fer més palesa i rica, com si experimentéssim una epifania sensorial.
Tot això té relació amb un verb anacrònic que a mi m'agrada recuperar, el mot aprehendre, que té un sentit més pregon que el seu descendent, aprendre, i és la interiotzació d'un coneixement, d'una experiència amb una estructura narrativa que li dona significat i sentit amb la resta de coneixements, experiències i sensibilitat que hom pugui tenir. I aquí sí que li trobo un límit objectiu a la IA, i a les crosses que poden ser fins un cert punt útils, com identificar el cant dels ocells, tals com les aplicacions per identificar ocells que he esmentat. Potser per aquest camí no arribaré a assolir cap check-list, però honestament, m'és ben igual. Ningú, cap IA, podrà aprehendre per mi, ni per ella mateixa, ni dotar de sentit i significat a tot allò que veiem i vivim.
Aneu, doncs, en compte amb els profetes de la IA, que més que artificial no resulti ser artificiosa i amenaci per reduir a ridícules cendres el que ens fa realment humans.
Que tingueu un venturós 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada