Follow by Email

dimarts, 22 de maig de 2012

La mort i la primavera

La mort ens agafa desprevinguts i mirant cap un altre costat. Com si recordés aquell vers de Pere Quart, del poemari Vacances pagades però recitat com un esgarip xisclat a cau d'orella

Ara que hi penso...
tinc tantes coses entre mans
feines urgents
no em recordava que també
he de morir.


 Un dia parlo amb aquella persona, veus sense fixar-t'hi com  li espurnegen els ulls, i dos dies més tard una veu amiga i maleïda truca per dir-te que ja no hi és, que un xoc a la carretera se l'ha endut d'una revolada. No me'l tornaré a trobar, no parlaré mai més, no projectarem res. Simplement, s'ha fos. Sembla una broma de molt mal gust, i encara més estrany que sempre ens hagi de sorprendre, que el dolor no tingui per on escapar-se.


Foto presa al Montseny, a finals de Març en una fageda encara sota el somni de l'hivern

Dedicat a l'Eduard Soler

Cap comentari:

Publica un comentari