Estic corprès per la primavera rotunda que tenim, la renovació miraculosa del nostre paisatge. Aquest any, a més, trobo que la primavera és especialment generosa. Fa el temps que li pertoca, encara que algun tocacampanes renegui perquè fa massa fred, o plou massa. És la primavera, tanoca! Haurem perdut potser la capacitat de meravellar-nos? Heu vist com s'han poblat de fulles els arbres nus fins fa tot just un mes, les flors de bellesa a voltes extravagant i gratuïta, i el tràfec incessant dels ocells, tant dels locals com els que ens han vingut a visitar? I el zumzeig desvetllat de les abelles? I a més, tenim el privilegi de viure en un clima que ens regala amb quatre estacions tant marcades, tan ben definides, que totes porten el seu goig. Amb en Joan Salvat-Papasseït, puc afirmar, que res no és mesquí, ni cap hora és isarda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada