Follow by Email

dimarts, 14 de febrer de 2012

Un flamenc al Riu Besòs

 És molt important, però que molt, assenyalar aquelles coses positives que fan que tinguem una espurna més d'esperança en aquest món, que l'esperança genèrica en aquesta vida i la que pugui venir ja la dono per suposada. En resum, que hi ha coses que milloren. Un exemple flamant, mai millor dit, és el que he pogut observar aquest passat diumenge. Un flamenc va buscar recer en la llera del Riu Besòs, en el seu tram final al bell mig de Sant Adrià del Besòs. Uns aficionats a l'ornitologia que em vaig trobar aquest mateix dia, m'han dit que no ho havien vist mai. I també va ser el primer dia que van veure un bec d'alena. Ambdós ocells no són rars, fins i tot abundants en llocs com el Delta de l'Ebre, però pels que tenim encara memòria del riu Besòs baixant sota un mar d'escuma blanca (parafrasejo una cançó de Joan Manel Serrat), no pot fer res més que meravellar-nos de la capacitat que té la vida per refer-se i esclatar allí on se li permet i se li donen les condicions, que és el que ha ocorregut aquests darrers anys en tot el tram final d'aquest riu, fins ara encara sinònim de cloaca a cel obert. Us adjunto dues fotos, una en primer pla d'aquest majestuós ocell i un altre general, per a que veieu que no us enganyo i es poden veure els edificis de Sant Adrià del Besòs. 

                                                     Flamenc al Besòs, Phoenicopterus roseus
                         Vista general amb les xemeneies de la FECSA, per a que veieu que no menteixo


                               El mateix flamenc, amb una parella d'Ànecs coll-verd, Anas plathyrynchos
                                                     Bec d'alena, Recurvirostra avosetta


 Sé del cert que si ho comento, a molts els resultarà inversemblant, no hem deixat de veure aquest espai com un abocador d'aigües residuals, així que caldrà començar-lo a apreciar d'una manera ben diferent. Certament, aquestes observacions inusuals potser també s'expliquen pel fred que regna, que fa que les aus tinguin un comportament més erràtic en la recerca d'aliment i recer, però no deixa de ser un fet molt positiu, i que a mi m'ha impactat. Aquest matí, 14 de febrer el flamenc encara vagarejava per la llera del riu, si hi aneu el podreu veure fàcilment, entre el pont del tren i els dos següents ponts, no es mou d'aquest espai.

4 comentaris:

  1. Hola Xavier, puedo certificar a los lectores de tu blog, que no mientes, que yo también vi al flamenco y la avoceta en el río Besós, con mis ojos y con el MEOPTA (el artefacto por el que me preguntabas).
    Un saludo,
    Pd. te felicito por tu blog. Lo he puesto en mi listado de favoritos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. D`acord Paco, espero que ens trobem de nou mirant ocells i aniré consultant el teu blog. Si veig res interessant t ho faré saber.

      Suprimeix
  2. Hola,
    Jo també el vaig veure el dimarts 14. Em va semblar que n'era un des del tren i quan vaig baixar em vaig acostar al pont i després al lateral. Molt emocionant. Quan hi vaig arribar, estava al costat d'un bernat pescaire i hi havia algú fent-lis fotos des de la llera.

    També va passar per sota del pont el bec d'alena. Sóc una mica ignorant d'aquests temes i a mi em va semblar una gavina però les franges negres em van despistar. Ara veig que no era una gavina...

    salutacions

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Ramontxu per compartir-ho també, així queda clar que no és fruit del photoshop...

      Suprimeix