Follow by Email

diumenge, 26 de febrer de 2012

Antigua de Guatemala

Francisca de la Cova,  la muller de Pedro de Alvarado, conqueridor cruel i primer governador espanyol del que és actualment Guatemala, va morir soterrada per una esllavissadad de fang del Volcán de Aguas, que va destruir La Ciudad Vieja, la primera i efímera capital. Potser per despit i d'acord amb el seu enèrgic caràcter, la va traslladar en un lloc més segur, encara abraçada pel majestuós coster d'aquest volcà. Amb aquesta desgràcia, va néixer el primer terç del segle XVI la ciutat d'Antigua de Guatemala. Avui dia és Patrimoni de la Humanitat, enlairada més enllà dels mil metres, hi regna una eterna primavera. És una bombolla enmig del país, un plàcid i bellíssim oasi. No és Guatemala, comento amb els turistes, molts nord-americans, que hi vagaregen. Només a 45 minuts amb un estreptiós autobús, està Escuintla, on no s'hi perd cap turista, un Departament de la costa del Pacífic, xafogós, bulliciós, travessat per la carretera panemericana, poblat per Ingenios del sucre. Hi floreix la prostitució local i la inseguretat. És el departament amb més morts violentes darrerament.
 Antigua està disposada com una quadrícula, el típic plànol de les ciutats colonials espanyoles,  i conserva tot l'aire de l'època. Cal reconèixer que hi ha un esforç evident per conservar-la. Amb un conegut vam quedar un dia en un lloc que no recordo. Per més indicacions em va dir que era un carrer ample, empedrat i amb una Església. Tots els carrers d'Antigua són amples, empedrats i tene una església, ni que sigui en runes, li vaig fer notar. Les esglésies tenen una planta xarona, murs ruixuts i campanars com rabassuts nans. Així són més resistents als terratrèmols, no lluny fumeja el Volcà de  Fuegos, estem en una zona geològicament molt inestable.  Fins i tot les esglésies enrunades, n'hi ha més que de senceres, conserven una bellesa decadent, vestigis d'un esplendor que es deixa menjar dolçament pel temps.
  Ha començat la quaresma. A les esglésies i edificis oficials s'estenen domassos morats. Dins les naus s'exposen ja els passos de la propera Setmana Santa. La religiositat exuberant d'aquestes contrades sempre qüestiona, pels que venim de les terres on l'escepticisme la campa.
    Jo m'he refugiat a Antigua, després d'una setmana d'intensa feina, per retrobar-m'hi i escudar-me de l'aclaparadora Ciutat de Guatemala que no deixa lloc al repòs. Com s'agraeixen aquests petits recers on aïllar-nos i refer-nos.


Cap comentari:

Publica un comentari