Valor i preu

 Fa pocs dies va aparèixer una curiosa notícia a La Vanguardia.  A Xile va ser detinguda una innocent banda que pretenia traficar amb un parell de tones de gel arrencades d'una glacera de la Patagònia. El comercialitzarien per fer-ne glaçons per còctels, en  locals sofisticats de Santiago de Xile. El cost estimat que pretenien treure'n era de 7000 euros per tona, no és pas poc. El valor afegit d'aquests còctels, és el que es coneix com a plusvalua? Es tracta de gel mil·lenari (serà diferent del que pugui fer en poques hores en el meu congelador?), format a altes pressions i per tant amb una textura i consistència diferent, més dens potser. Sabria trobar la diferència entre un mojito amb gel de la glacera del Khumbu, per citar-ne una de famosa, del que porti gel fet amb aigua mineral normal i corrent? Crec que no. La formació del gel glaciar es duu a terme a través d'un lent procés de compactació de les capes de neu, que per pressió agafen la consistència del gel que comença a lliscar avall. Aquest gel pot trigar decennis, centenars, potser milers d'anys en alguns casos, fins arribar a la zona d'ablació de la gelera i desfer-se a poc a poc. Veurem un nou flagel sobre les geleres residuals dels Pirineus, amb barmans transmutats en excursionistes, furgant en el gel relicte? Certament, preu i valor són dues coses que poden anar perfectament dissociades, i fins i tot ser antagòniques. El valor d'aquest gel és pel que representa, pel que és dins de la gelera. El preu només el té quan el despullem del seu valor real. No fa pas massa en una entrevista als matins de Catalunya Radio, el Manel Fuentes parlava amb un representant del comerç de l'or. Li deia que al cap i a la fi, l'or no pot suplir un plat de llenties. No podrem digerir mai l'or, si ens morim de gana, ens llençarem sobre un plat de llenties, no sobre unes unces d'or. Era interessant sentir com aquest bon home es defensava, parlava de l'or com una referència que en el moment en que hi hagués excés de llenties, serviria de trasvassament per a que els que en poguessin acaparar més acumulessin una suposada riquesa. Una altra notícia que he llegit, és la del quadre més car que mai s'ha subastat, un Cézanne que va comprar l'emir de Qatar per cent no sé quants milions d'euros. Què és el preu, què és el valor? Un dels detinguts de la trama immobiliària de Marbella, un nou ric sense criteri, tenia un Picasso penjat al lavabo, sobre la tassa, entre d'altres detalls decoratius grotescos. Confonia preu amb valor, potser? El bisbe Desmond Tutu va declarar, tot llençant una riallada sardònica, que això del canvi climàtic afectava també els rics, perquè tampoc tindran on fugir. Quin valor i quin preu tindran aleshores tots el béns o diners que cadascú pugui tenir?.  No seria potser bo que, per una temporada, tornéssim al sistema de la barata (el "trueque"), per redescobrir el veritable valor de les coses? Seria la primera reforma a fer, la de les nostres ments.