dimarts, 11 de desembre del 2018

La tardor a la Garrotxa

Anava a titular aquesta entrada com La Garrotxa vs. El Namib, però m'ha semblat pretensiós. Encara que tenia una justificació. En la meva darrera incursió per aquesta meravellosa comarca, em vaig entretenir a fotografiar els detalls de la natura que ens ofereix en aquesta tardor ja avançada. I això m'ha obligat a parar-hi atenció. Una tardor relativament peculiar perquè ha estat beneïda per les pluges, la humitat campa arreu, les molses estan ufanoses i semblen que vulguin devorar les pedres, els líquens turgeixen, els bolets surten com a ídem i els glans d'alzina i roure brosten desesperadament amb tanta humitat i humus. La qüestió és que vaig fer una exercici semblant fa uns mesos al desert del Namib perquè hi vaig anar a petar quan havia caigut una de les raríssimes pluges. El resultat és que les curioses plantes del desert van florir com si estiguessin també desesperades convertint el paisatge en un àrid jardinet. La vida amb la seva imparable inèrcia per reproduir-se i cobrir-ho tot. Què fascinant. Però aquest pont m'he meravellat igualment de la petita bellesa que s'amagava en qualsevol racó de bosc mediterrani (amb certa influència de muntanya), i que tenim el vici d'apreciar amb massa desmesura tot allò que sigui llunyà quan, al cap i a la fi, i ho puc afirmar perquè ja porto molts viatges a sobre, al nostre país tenim a l'abast una varietat de paisatges en un espai tant petit que tallaria l'alè si ho sabèssim gaudir. Penjo algunes fotos, a tall d'exemple. Espero que les gaudiu.