Les nou de la nit, el cel està encès per una tènue llum difuminada. És la pols encesa que aixequen els cotxes que navenguen entre els esvorancs del carrer. No s'aturen mai, com un carrussel infatigable. Els habitants deambulen, entre paradetes il·luminades amb llànties on es ven qualsevol tipus de rampoina o xuxeria. Són només perfils, engolits per la penombra i la remor insomne de motors, músiques eixordadors, xerradissa. És una nit definitiva, lletja. Kinshasa no dorm mai, tragina tota l'estona. Què han de fer, sinó, deu milions de persones confinades en aquesta urbs monstruosa? Ha crescut sense cap mena de límit ni ordre, i ella mateixa s'organitza per sobreviure. Entre la seva la teranyina, filen també els nens del carrer. Nens i adolescents, alguns han nascut en la mateixa voravia i no han conegut cap sostre. S'organitzen per grups, com petites tribus, per buscar menjar o rescabalar algun diner amb petits furts, o prostituint-se. Es mouen d'un costat a l'altre, per evitar la policia. Dormen en qualsevol racó, arrecerats, a vegades en els abocadors. Als nens els diuen Shegués. Es pronuncia igual que CheGue, en honor diguem-ne del famós revolucionari. És l'única emprempta que va deixar el seu pas per aquest país. Serà potser perquè els consideren un incordi? El que xoca més per algú que li ve de nou tot això, és la normalitat d'aquesta situació. Un teixit social degenerat que deixa sense altra sortida el carrer a nens, fins i tot nadons. Enmig del carrer, passegen les noies de 13, 14 o 15 anys que tenen clar quin és el seu mitjà per viure. Es prostitueixen per una relació darrera un cotxe, en un racó lúgubre. Un o dos minuts, que el client buidi els testicles i li paga l'equivalent de un dos i si té sort 5 o 6 euros si està prou borratxo o ve d'un bona nit del casino que hi ha per aquí a prop.
No cal navegar riu Congo amunt per atènyer el Cor de les Tenebres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada