dimecres, 24 de febrer del 2016

Sobre la blasfèmia

 No em resisteixo a dir la meva sobre aquesta cosa de la poesia que ha fet córrer tants comentaris. Parlo del Marenostre, de la poetessa Dolors Miquel. Només algunes reflexions.
 Primer, a l'escrit no li trobo cap gràcia. El trobo més aviat en la línia del lletgisme, el trobo de mal gust al marge que segueixi l'estructura d'una coneguda oració,  i com assenyalava un altre articulista, és el contrari del que pretén. Anti-feminista, en utilitzar el reduccionisme genital que un escriptor més aviat masclista com Henry Miller ja utilitzava. No hi he vist cap mena de transgressió, i una altra coneguda opinadora deia encertadament que aquest tipus de suposades paròdies fan una insuportable pudor a vell.
En segon lloc, penso que es pot parodiar qualsevol cosa, fer-ne broma o disgredir-ne en qualsevol sentit. Però, i això és important, també penso que allò previ a la paròdia, la broma o la disgressió és que es pugui escriure molt seriosament sobre el tema o subjecte en qüestió. Woody Allen, a la pel·lícula Midnight in Paris es permetia fins un cert punt caricaturitzar els artistes que pul·lulaven pel París dels anys 20 del segle passat. Però això ho podia fer sense fisures, amb elegància, precisament perquè es notava que els coneixia molt bé i podia mostrar-ne l'anvers. El mateix ha fet Emmanuel de Carrere en certs apartats del seu recent llibre El Regne, que algunes ments pudents també s'atrevirien a qualificar de blasfem. Però no en té res de blasfem, perquè parteix d'aquesta actitud bàsica de respecte i coneixement. Un altre exemple és Pier Paolo Passolini, un personatge fascinant, complex, sensible, capaç de les transgressions més escandaloses, però alhora autor del millor biopic sobre Jesucrist, que a més va dedicar al Papa Joan XXIII. Aquest si que es podia permetre la llibertat real de "blasfemar". 
 En aquest sentit, tant els que han aplaudit com els que s'han escandalitzat de l'obra han sobre reaccionat, segons el meu parer i haurien de retornar a les fonts, en el que significa aquests quatre versos posats en boca d'un personatge històric, d'una càrrega literària impressionant que pot valorar qualsevol sigui o no creient. I aquí ho deixo.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada