Dilluns pel matí. Les set tocades. Vestuari d'una piscina municipal. Dos homes que pel cap baix ronden la setantena s'embranquen en una discussió, motivada pel fet que un d'ells, mentre el segon estava a la dutxa, a mogut la seva bossa d'esport uns centímetres enllà per fer-se lloc davant la seva guixeta. L'escena no cal descriure-la. Es diuen el nom del porc i no falta gaire per a que arribin a les mans. El dia comença amb un regust amarg. Em molesten les escenes de violència, ni que sigui verbal, però en aquest cas dues persones que tindrien altrament la condició de venerable i tenint en compte el motiu, m'ha semblat un bon exemple de patetisme, en el sentit més ple del mot.
La pregunta òbvia, però per això mateix sembla que mai ens la fem, perquè estem sempre en conflicte, perquè busquem brega, perquè ens discutim, barallem i fins i tot ens matem a petita i gran escala? Tinc una actitud atàvica que ho defuig de forma sistemàtica, però inevitablement el conflicte, l'enfrontament, em ve a buscar quasi sempre de forma inesperada, injusta i fins i tot absurda. Sembla que la nostra natura no conegui cap recurs final que no sigui la violència, i fins i tot que aquesta sigui gratuïta.
I si poc tolero que aquesta s'exerceixi sobre meu, encara menys la suporto quan cau sobre algú innocent, que no té res a veure. Penso, sincerament, que tot plegat té l'arrel en la incapacitat per saber veure en l'altre algú sagrat i inviolable, en sentir una empatia sincera que aboca a la compassió autèntica. La base, segons Schopenhauer, de tota ètica. Només quan sabem superar aquest llindar podem perdonar-ho tot, superar tota violència i potser fer allò tant difícil de mostrar l'altra galta.
Però com deia en una entrada anterior amb el perdó, és tan difícil que molt sovint només aspiro a no tornar-me, evitar la temptacions venjatives i fins i tot tornar amb una moneda totalment diferent si es dona el cas.
Quan em trobi que mai algú em discuteix uns centímetres de bancada, cediré amb molt de gust, no sé si per evitar el conflicte o per superar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada